Procès legislatiu
La gran majoria de la legislació de la UE s’adopta a través del procediment legislatiu ordinari, en el que el Parlament i el Consell comparteixen el poder legislatiu.
Tanmateix, la Comissió és qui té en exclusiva la iniciativa legislativa, però el Consell, el Consell Europeu, el Parlament o els ciutadans poden presentar una petició de proposta legislativa. A més, durant la preparació d'aquesta la Comissió normalment demana opinions als governs, les empreses, les organitzacions de la societat civil i els ciutadans. A partir d'aquestes, la Comissió configura el text que es presenta al Consell i al Parlament Europeu alhora.
Ambdós llegeixen i debaten la proposta. Existeix un sistema de lectures, rondes de votació i conciliació per a que totes dues institucions arribin a un acord. En la majoria dels casos, el Parlament vota sobre propostes per majoria simple i el Consell per majoria qualificada, en la qual han de votar a favor la meitat, com a mínim, del total d’Estats membres de la UE i que representen, almenys, al voltant de dos terços de la població. En alguns casos, es requereix del vot per unanimitat del Consell.
Existeixen procediments legislatius especials segons l’objecte de la proposta. En el procediment de consulta, el Consell ha de consultar al Parlament sobre una proposta de la Comissió, però no està obligat a acceptar el dictamen del Parlament.
Aquest procediment només s’aplica en uns pocs àmbits, com les exempcions del mercat interior i la legislació sobre competència. En el procediment d’aprovació, el Parlament pot aprovar o rebutjar una proposta, però no pot proposar esmenes. Aquest procediment pot utilitzar-se, per exemple, quan la proposta es refereix a l’aprovació d'un tractat internacional negociat. Per últim, determinats actes legislatius poden ser aprovats únicament pel Consell, com és el cas de la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC).
—“Como funciona la Unión Europea: Guía del ciudadano sobre las instituciones de la UE” Unión Europea, 2014
Des de l’1 d’abril de 2012, els ciutadans i ciutadanes de la UE disposen d’un canal directe perquè la seva veu sigui escoltada a Brussel·les.
Amb el que s’ha anomenat “Iniciativa Ciutadana Europea”, un milió de ciutadans de la UE procedents d’almenys una quarta part dels països de la UE, és a dir, de set Estats membres o més, poden demanar a la Comissió que presenti una proposta legislativa sobre una qüestió determinada on la UE tingui competències. És el cas, per exemple, del sector de l’agricultura, el medi ambient, els transports o la salut pública.
La Comissió, aleshores, estudia atentament totes les iniciatives que entren a l’àmbit de les seves competències i que hagin rebut el suport d’un milió de ciutadans. Al Parlament es celebren audiències sobre les iniciatives. Per tant, aquestes iniciatives poden influir en el treball de les institucions i en el debat públic.
Es tracta d’un dret garantit pels Tractats de la UE.
Las normes i procediments pels quals es regeix la iniciativa ciutadana van quedar establerts en un Reglament de la UE, adoptat pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea en febrer de 2011.
—“Como funciona la Unión Europea: Guía del ciudadano sobre las instituciones de la UE” Unión Europea, 2014
La societat civil i la presa de decisions (ILP)
El procediment
pas per pas
1. Registre de la iniciativa
La comissió registrarà la iniciativa en un plaç màxim de dos mesos
2. Certificació del sistema de recollida
Màxim 1 mes
> Llista d'autoritats competents
3. Recollida de declaracions de suport
Es disposarà de 12 mesos para obtenir el milió de declaracions exigides
4. Verificació de les declaracions de suport
Màxim 3 mesos
5. Presentació de la iniciativa a la Comissió
6. Exàmen, audiència pública al Parlament Europeu i respoesta de la Comisió
Màxim 3 mesos
